Imatge d’un mural d’Estelí
Des del dia 4 de juliol l’Adriana i jo, la Mireia ja som a Nicaragua.
Hem vingut aqui per poder fer les practiques de pedagogia. Ens sembla molt interessant aquesta idea, ja que el que hi ha a Catalunya, ho podrem veure sempre.
Hem anat a viure amb una família molt maca del poble d’Estelí. Ens han acollit molt be, i ens han ofert tot el que estava a les seves mans. L’habitacio es petita, pero ja l’hem arreglat per poder-hi passar tot un mes.
La primera setmana a l’escola feien festa, aixi que hem anat a visitar Granada, Masaya, els volcans de la zona, la illa d’Ometepe, els pobles Blancs,…
(Foto de Charco Verde, Illa d’Ometepe)
La pobresa es veu per els carrers, nens sense sabates, persones que et demanen aigua, el mal estat de moltes cases, etc.
Malgrat tot, les persones t’ajuden amb el que poden, i si demanes ajuda ningú et dona l’esquena.
Ara ja estem instalades definitvament a Etelí, aqui hi ha més pobresa que en altres llocs, pero l’experiencia esta sent impressionant,
El dimarts va ser el primer dia d’escola, i la meva funció sera veure com estan els alumnes d’educacio especial i preparar una pla de treball. La feina es molt enriquidora i estic contenta, tot i que amb el poc material que tinc aquí no sera gent facil.
L’Adriana esta dins a una aula amb nens de 3 anys, la seva funció sera donar suport a la mestra, pero sobretot fer un treball amb dues alumnes amb dificultats d’aprenentatge i llenguatge.
Avui es dia 16 de juliol, i aqui es celebra l’alliberació d’Estelí. Els carrers estan plens de gent que ha sortit a donar suport a Daniel Ortega.
Un peto a tothom!!! i fins aviat
(aquest odinador no em deixa fer accents o sento)
maneia