L’educació que tenim a les nostres escoles està dirigida a treballar el currículum i no té tant en compte l’educació emocional. Tot i que avui en dia aquest terme està molt de moda, en la majoria d’ocasions val més acabar tot el temari que l’estat emocional de l’alumne.

Una nova manera de treballar l’educació emocional és la pedagogia sistèmica. La diferència bàsica amb l’educació emocional de sempre és que una es fa a partir de la ment i l’altra, la pedagogia sistèmica, es fa pensant amb el cor.

La pedagogia sistèmica, que fa poc que es treballa a algunes escoles, veu l’educació com un esapi de relació que permet veure la realitat educativa com un TOT, ja que aquest està vinculat a la família, els amics, a la societat, etc.

A continuació una cita de Bert Hellinger, inventor de les constalacions familiars:

“Voldria dir quelcom sobre la relació de pares i mestres, primer van els pares, després els nens i després els mestres, aquest és l’ordre. Els pares confien els nens als mestres i aquests representen els pares davant els nens, només poden fer- ho si els pares tenen un lloc en els seus cors. Qualsevol mestre que es consideri millor que els pares, ja ha perdut.

Un nen estima als seus pares siguin com siguin i no al mestre, primer estima els seus pares, després al mestre si aquest estima i respecta als seus pares. Moltes vegades tenim una idea estranya, com si la nostra família fos la correcta i com si allò que és vàlid en la nostra, fos vàlid per tothom. En realitat però la nostra família és una entre milions, i totes elles són bones i correctes i alhora molt diferents. Aquest és el primer fet a reconèixer: que les diferents famílies són totes valides i totes les cultures també, són totes formes d’existència i de realitzacions humanes i és molt important que el mestre respecti això en cada cas. És necessari que en part s’oblidi dels seus valors i principis per poder reconèixer els valors dels pares. Aquesta actitud li permet aportar els seus coneixements i trobar la confiança dels nens estant al servei dels pares, així pot complementar i completar el treball dels pares.”

Tots els sistemes són diferents, cada persona té la seva pròpia xarxa o dit d’una

altra manera els seus lligams

La teva resposta: